L'exposició que ara presentem, la tercera des que vam inaugurar i la segona de les tres dedicades a la dècada dels setanta, mostra l'obra de quatre artistes catalans i de tres de valencians, tots ells nascuts als anys quaranta, en plena postguerra espanyola. L'any de la creació de Dau al Set, el 1948, tenien entre dos i vuit anys i quan va morir el dictador, vint-i-set anys després, tots havien exposat individualment a la Galeria Adrià de Barcelona. Estem parlant dels artistes Francesc Artigau, Gerard Sala, Xavier Serra de Rivera, Miquel Vilà i dels valencians Rafael Armengol, Manuel Boix i Artur Heras.
La Galeria Adrià estava situada al carrer del Consell de Cent, número 286, entre la Rambla de Catalunya i el carrer de Balmes, enfront de la Sala Gaspar i la Galeria René Metras. Tot i que Albert Ràfols Casamada i Josep Guinovart van ser els dos valors principals de la galeria, cal constatar que el gruix de la programació girava entorn de la figuració.
La primera exposició a la Galeria Adrià dels tres artistes valencians, tingué lloc el febrer del 1972, sota el títol de Boix, Heras i Armengol. Fou l'única exposició conjunta que presentaren. Manuel Boix hi va exposar individualment en tres ocasions i Artur Heras i Rafael Armengol, en dues.
Francesc Artigau, Gerard Sala, Xavier Serra de Rivera i Miquel Vilà hi exposaren individualment, en més d'una ocasió, entre els anys 1972 i 1978.
Presentem el treball d'uns artistes joves al llarg d'una dècada marcada per la fi de la dictadura i una greu crisi econòmica, que deixa constància del ressorgir, davant l'informalisme imperant, d'una altra manera d'entendre la pintura. En paraules de Francesc Fontbona, molts d'aquests artistes pertanyen a una categoria sense etiqueta i "se'n podria dir els incòmodes autèntics, i en ella hi tindrien cabuda aquells pintors que, actuant des de la més profunda sinceritat creativa, es negaren, des de les acaballes del segle XIX i durant tot el segle XX, a sumar-se a corrents consolidats o a incorporar mecanismes de poliment que poguessin erosionar la forta i insòlita expressivitat primigènia de les seves obres".
